La motxilla

En aquesta ocasió parlarem de la motxilla, element d’equip indispensable i que ens ha de servir per transportar el material necessari per a l’activitat escollida. En base a això parlarem bàsicament de dos tipus de motxilles, les d’atac o d’un dia que disposen d’una capacitat d’uns 30 litres i les de travessa o diversos dies amb capacitat de 60 litres o més. Per jugar amb els pesos una bona opció és escollir motxilles ampliables en pes de +10kg o inclús +15kg.

La majoria estan fetes de materials lleugers però que suporten bé l’abrasió i l’estrip com ara la cordura i requereixen de costures fortes per suportar bé el pes i compressió del material que hi dipositem.

La motxilla ha de permetre que el pes es distribueixi en gran mesura als malucs i les cames en detriment de les espatlles que es sobrecarreguen molt ràpidament. Alhora aquesta ha de tenir elements suficients per repartir el pes el més aprop possible del centre de gravetat del cos.

Alhora d’adquirir-la hem de seguir per ordre els criteris de seguretat, confort, rendiment esportiu i per últim el preu o la moda. Provar la motxilla abans d’adquirir-la simulant condicions reals (pes afegit) i emprar el temps que faci falta és bàsic per encertar en l’elecció.

Tot seguit descriurem les parts essencials que hauríem d’exigir a una motxilla de travessa i uns consells d’ús pràctic per implementar-ne bé les seves possibilitats.

1/ Parts d’una motxilla de travessa:

• Tapa amb butxaca a ser possible extraïble per tenir la possibilitat d’augmentar o disminuir la capacitat i bon ajustament de la mateixa.
• Cintes de compressió per estabilitzar la càrrega i evitar moviments oscil.lants.
• Sivelles on poder-hi lligar coses (màrfega, piolet, crampons,…)
• Bastidor intern per la part de l’esquena per mantenir rigidesa i evitar deformacions.
• Butxaques laterals exteriors a ser possible desplegables on poder dipositar material com la cantimplora o la capelina de manera senzilla i còmode.
• Apertura frontal total per disposar d’un accés directe sense haver de tocar la resta de la càrrega.
• Compartiment interior diferenciat en dues parts amb possibilitat de tancament.
• Corretges laterals, superiors, pectorals i zenitals per estabilitzar al màxim la motxilla en el cos.
• Cinturó ample i encoixinat i a ser possible auto-regulable per la part de la motxilla per suportar confortablement el pes sobre els malucs.
• Corretges exteriors disposades en ‘S’ i que disposi d’una útil corretja recolzamans.
• Zona específica recolzament dorsal i lumbar a ser possible regulables en alçada.
• Butxaques a la cintura de fàcil accés per posar material a l’abast.
• Tapa-motxilla impermeable per protegir de la pluja o la neu tot el material que hi portem dins. Si està integrat a la motxilla millor doncs evitarem l’oblit d’agafar-la o en el cas d’estirada accidental o vent fort no la perdrem.
• Disposi de camel-back preferentment per l’estiu doncs amb baixes temperatures el líquid pot congelar-se per manca d’aïIllament i alhora és poc útil per fondre-hi neu.

2/ Recomanacions pràctiques per emplenar i col.locar la motxilla de forma correcta:

• Emplenem la motxilla amb els elements més grans i lleugers a la part inferior, els més pesats a la part superior properes a l’espatlla i els que han d’estar més a l’abast a la part superior.
• La càrrega s’ha de distribuir simètricament, és a dir, una motxilla de 20kg podríem portar 6kg a cada espatlla i 4kg a cada maluc amb la qual cosa portaríem 10kg a cada lateral del cos per igual. Mitjançant les cintes de compressió immobilitzarem càrrega per evitar que oscil.li i si hi ha tapa regularem cintes de la mateixa per ajustar-la.
• Un cop tinguem carregada la motxilla a l’esquena cal regular les corretges en aquest ordre:

            – Cenyir el cinturó lumbar i tensar les corretges laterals d’aquest per fer recaure el pes sobre la pelvis.

            – Estirar les cintes de les nanses fins que que existeixi contacte al pit i les espatlles fent que part del pes recaigui                            damunt dels omòplats.

            – Regular les corretges zenitals* (superiors) per assegurar la immobilització de la càrrega.

            – Finalment apretarem la cinta del pit però amb cura perque no vagi en detriment d’una correcta respiració.

            (*) Durant la marxa les corretges zenitals les allargarem si es tracta d’una pujada (afluixem) i les escurçarem si és una                      baixada (apretem) per centrar millor el pes sobre el centre de gravetat del cos.

No vull acabar sense abans comentar que cada vegada hi ha més fabricants de motxilles específiques per a dones que es diferencien en:

• Cintes dissenyades i regulables perquè no molestin als pits.
• Distància de l’esquena específica.
• Cinturó lumbar de forma cònica per adaptar-se millor a la cintura de les dones.